dilluns, 3 de maig del 2010

Biografia de Joan Oliver




Joan Oliver és conegut amb el nom de Pere Quart quan escriu poesia.

Neix a Sabadell, el 29 de novembre de 1899. Era el quart fill d'una família de l'alta burgesia de la ciutat. Cursà la carrera de dret, però el seu interès per les lletres el portà ben aviat a col·laborar al Diari de Sabadell.

Les seves primeres incursions literàries ja deixen veure un Joan Oliver crític amb la moral i els costums de la classe burgesa, classe a la qual curiosament pertanyia.

Al llarg dels anys 20 i 30 publica narracions, estrena obres de teatre i se submergeix també en la creació poètica amb el pseudònim de Pere Quart. Es manté molt actiu fins i tot un cop esclatada la Guerra Civil, quan publica precisament l'obra que ens ocuparà: Allò que tal vegada s'esdevingué.

El resultat de la Guerra Civil l'obligà a exiliar-se a Santiago de Xile. L'any 1948 torna de l'exili i és empresonat dos mesos i mig. Oliver es troba amb una societat desfeta, sense llibertats i amb un món ultraconservador, presidit per tot allò que ell havia rebutjat. Fins al 1960 es dedica sobretot a la traducció d'obres clàssiques. A partir de 1960, la situació política és menys angoixant i l'autor entra en contacte amb les noves generacions universitàries i d'intel·lectuals. Oliver recupera un cert optimisme i l'humor en les seves obres.

EL TEATRE DE JOAN OLIVER

El teatre català contemporani es veu greument afectat per la Guerra Civil i la postguerra: la prohibició de representar en català i la censura ho posen molt difícil als autors i al públic, lògicament. Però, ja que no pot dur a terme una activitat normal, Joan Oliver s'esforça a traduir al català obres de dramaturgs clàssics com Molière, Shaw, Beckett, Brecht, Txèkhov, etc.

La primera etapa de la producció teatral d'Oliver és la que ara ens interessa i va de l'any 1928 al 36 (any de la Guerra). Les seves obres es classifiquen dins la "comèdia burgesa" (obres perfectament estructurades en plantejament, nus i desenllaç) i tenen un to crític envers la societat. Els personatges són esquemàtics, estereotips negatius de tot allò que l'autor vol criticar. La crítica, la ironia, la paròdia són les seves principals armes.

Pel que fa al llenguatge, Oliver tria un registre col·loquial i un to familiar però sempre correcte, amb estructures sintàctiques conversacionals, per tal de conferir el major realisme i força als seus personatges.

Crítica


Joan Oliver ens narra els orígens de la humanitat d'una forma irònica, ridiculitzant tan l'autoritat paterna com divina.

Aquesta critica a les bases de la burgesia i al catolicisme, la trobem en moltes obres de Oliver, es una crítica constructiva i molt ben elaborada, ell llenguatge es ric i culte mig barrejat amb paraules més col·loquials per tal de arribar mes al lector i fer-lo enraonar.

Caïm el personatge mes inconformista de l'obra porta de cap tota la família, no accepta res i es queixa per tot, fins i tot es capaç de enfrontar-se a l'autoritat divina.

Aquest es el personatge que utilitza Oliver per criticar la família burgesa, tan Adam com Eva, i també l'autoritat divina, Jahvè.

Tot i així la altres formes de burla són per exemple en el mite bíblic el canvi d'una poma per una pera o que el personatge mes honrat i bo sigui el propi dimoni, aquell qui convencé a Eva de menjar la pera de l'arbre de la vida.

Oliver reflexiona i dona a pensar sobre l'inconformisme contra tot allò que obstaculitzi la raó i contra la llibertat de pensament i opinió.

Trama, personatges i temes

TRAMA ARGUMENTAL

La trama argumental gira al voltant de la prohibició, per part de Jahvè (Déu), que els homes entrin al jardí de l'Edèn, després que Adam i Eva han estat foragitats. Caïm, el personatge principal, se sent fortament atret per aquest lloc prohibit...

ELS PERSONATGES

L'obra presenta set personatges, més uns Àngels i una veu en off -la de Jahvè-.

Els personatges estat inspirats en els de l'Antic Testament, el Gènesi, però l'autor els capgira i transforma.

CAÏM: Personatge central. A diferència de la Bíblia, aquí Caïm és un personatge positiu. És desobedient, no accepta impoicions arbitràries i qüestiona tot allò que no comprèn. Discuteix el conformisme dels seus pares i les ordres divines. Té força punts en comú amb l'heroi (artista) modernista.

ABEL: La contrafigura del seu germà Caïm. Feble, envejós, covard, sense imaginació ni cap voluntat de domini. Accepta sense vacil·lar l'autoritat.

ADAM I EVA: Éssers resignats resignats al seu destí. Conformistes...

NARA: Germana de Caïm i Abel. Reprodueix els tòpics femenins més retrògrads. És capritxosa i despreocupada.

EL QUERUB I EL DIABLE: Són personatges d'una gran ambigüitat, paradoxals, contradictoris i paròdics.

JAHVÈ: Directament només surt una vegada, però es fa notar tot al llarg de l'obra amb les seves prohibicions, ordres, amenaces i càstigs. Només Caïm li plantarà cara.

Caïm, doncs, representa la rebel·lió, la lluita per la llibertat i la queixa del paper atorgat a la Humanitat.

TEMES

Tres temes principals: l'autoritarisme (patern i diví), el mite bíblic, la crítica a la família burgesa i als valors de la moral cristiana.

El Grup de Sabadell

1. Quan i on es va fundar?

Es fundà l’any 1917 a l’entorn de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

2. Amb quins objectius?

Renovar la vida cultural de Sabadell i de Catalunya.

3. Qui formava aquesta colla?

En formaven part artistes i escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres

4. Quines accions van dur a terme?

El grup va publicar un full dominical de caire satíric anomenat La Fulla Salau i va organitzar nombroses lectures i tertúlies que van comptar amb la presència d'alguns dels intel·lectuals més destacats del moment com Josep Carner o Carles Riba.
Al 1925 publicaren una obra col·lectiva, L’any que ve.

5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Francesc Trabal i Benessat va ser un novel·lista, contista i periodista català nascut a Sabadell l’any 1898.
Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell.
Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes.
A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.


Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, va ser un escriptor, periodista i crític literari català. Va néixer a Sabadell el 1904.
Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.
El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.
El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.
El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.

Joan Oliver i La fam